Cultura-N-Crisi

Cultura en crisi o crisi en la cultura? De què parlem ben bé quan mesclem dos dels conceptes més esgotats, “cultura” i “crisi”?

Corren nous i mal temps per la cultura i l’art, d’això ja en fa anys i no es pot posar en dubte. Però també és cert que les manifestacions artístiques estan patint transformacions constantment, adaptant-se als nous temps com l’heura que s’enfila per les cases esquivant obstacles. Ara bé, això fa plantejar constantment si allò que és nou és art o cultura o no ho és, i si aquests canvis són producte del raonament, la genialitat o la casualitat. I aquests canvis, per què són donats? És el fruit de la crisi? Fruit d’una societat esgotada? O simplement necessitat de renovació?

I si hi ha renovació, aquesta ha de ser perpètua? O s’admeten els clàssics de sempre per asserenar l’ànima?

Tota aquesta revolució és el que espitja aquest espai a ser creat. No només parlar de la cultura en temps de crisi, sinó també parlar de la crisi en els límits, en les concepcions o en les possibilitats que avui dia s’estan obrint pas en l’ardu camí cap al reconeixement.

La cultura no desapareix, es transforma.