Arxiu de la categoria: Literatura

Tú, tan lejos

Tú, tan lejos d’Úna Fingal

Fingal, Úna. Tú, tan lejos. Primera edició.

Madrid, Playa de Ákaba, 2016. 216 pàgines.

ISBN 978-84-946009-3-7

Úna Fingal (Isabel Laso, Lleida, 1964) és una autora que té a les seves esquenes una llarga trajectòria professional vinculada al món de la ràdio, la televisió, el teatre. Com a escriptora ha publicat diversos relats com a membre de la Generación Subway i diverses antologies, va guanyar el I Premi Literari Playa de Ákaba (2015) amb la seva obra La canción del bardo. Amb aquesta obra es consolida com autora de novel·la psicològica, d’època, amb misteri i romanticisme.

Tú, tan lejos ens tranporta als anys 20, quan l’Eloísa, una jove artista barcelonina, es trasllada als Pirineus lleidatans buscant nous aires i deslligar-se del seu passat. Allà, comença a treballar per una misteriosa família ubicada en una sòrdida mansió i els membres de la qual resulten estranys i desagradables. A poc a poc, la protagonista es veurà arrossegada per secrets i passions i haurà d’aprendre a bregar amb ells, a ser forta i a sobreviure.

Aquesta és una novel·la que ajunta de manera magistral el romanticisme i el misteri, fent un homenatge a la literatura d’una època (la novel·la romàntica de finals de segle XIX) però amb el to actual que fa que es converteixi en una història intemporal. L’autora ens endinsa en la ment de la protagonista i aconsegueix el nexe entre personatge – lector de seguida, de manera que des de l’inici sentim la tristor, la passió, el temor, la vergonya que sent Eloísa durant aquest viatge per les màgiques muntanyes del Pirineu. Amb ella, percebem els obscurs misteris de envolten la família Palau, i amb ella ens retrobem amb la passió oblidada.

Però no és només una història amb misteris per resoldre i prou. Alhora, coneixem diversos perfils de personatges a través dels quals es tracten temes com ara l’avarícia, la rancúnia, l’odi injustificat (i no injustificat), la desubicació, les perversions… De manera que també podem parlar d’una novel·la amb alt contingut d’anàlisi psicològica.

Així doncs, amb un vocabulari ben curós i bell, Úna Fingal aconsegueix que qui llegeix la seva història no pugui deixar el llibre fins que arriba a l’última pàgina. D’una banda, perquè ens veiem atrapats per tots els misteris i secrets igual que li passa a l’Eloísa, i d’altra banda perquè també ens atrapa la història des del moment que llegim la primera plana.

PLAYA de ÁKABA Editorial publica La noche de los fulgores

Sapphirus Liber

PLAYA de ÁKABA Editorial publica La noche de los fulgores

…Una cucaracha te conducirá hacia la mayor oscuridad…

Composicion digital: Pablo Barrio
Foto de cubierta: Benjamin Thompson (CC BY 3.0)
ISBN ePUB: 978-84-16216-05-5
Colección Arnie

La noche de los fulgores es un relato de terror/misterio/ciencia ficción al estilo americano de los años 50-60.

“Una cucaracha cruzó el despacho de Mike Jagger al mismo tiempo que el teléfono sobre su mesa sonaba con estridencia. Tan solo una vieja lámpara de carburo permanecía encendida en la quietud del despacho. Iluminaba parte del desorden en la mesa y el rostro aletargado del hombre encima de los papeles. La botella vacía de Jack Daniels, osciló con el movimiento de su mano para alcanzar el negro auricular.
—Diga —chirrió con voz pastosa. […] ”

View original post

Ressenya: De súbita veritas

De súbita veritas, Isabel Laso

La novel · la és una apologia de la llibertat de pensament, i com a conseqüència la lluita pel dret a la llibertat individual, és a dir, l’oposició de l’individu al determinisme, tant social com teològic. L’època gira entorn l’any 1588, el Segle d’Or de l’Espanya on no es posava el sol, i més enllà, ja que en aquell món les noves idees científic – filosòfiques, suposaven una amenaça contra les creences establertes per l’Església, i el geocentrisme el pretext perfecte per condemnar els opositors a la foguera.

A través de la història dels dos personatges principals, un excatedràtic de filosofia pròfug i el seu deixeble, i tots els personatges que els envolten, molts d’ells històrics, el text vol transmetre la capacitat de l’ésser humà per creure en si mateix malgrat tot, i com la seva bona voluntat es pot veure avortada per la intervenció de les pors, les intoleràncies, els interessos i les baixes passions.