Totes les entrades de Cultura-N-Crisi

Espai de reflexió i de creació

Tú, tan lejos

Tú, tan lejos d’Úna Fingal

Fingal, Úna. Tú, tan lejos. Primera edició.

Madrid, Playa de Ákaba, 2016. 216 pàgines.

ISBN 978-84-946009-3-7

Úna Fingal (Isabel Laso, Lleida, 1964) és una autora que té a les seves esquenes una llarga trajectòria professional vinculada al món de la ràdio, la televisió, el teatre. Com a escriptora ha publicat diversos relats com a membre de la Generación Subway i diverses antologies, va guanyar el I Premi Literari Playa de Ákaba (2015) amb la seva obra La canción del bardo. Amb aquesta obra es consolida com autora de novel·la psicològica, d’època, amb misteri i romanticisme.

Tú, tan lejos ens tranporta als anys 20, quan l’Eloísa, una jove artista barcelonina, es trasllada als Pirineus lleidatans buscant nous aires i deslligar-se del seu passat. Allà, comença a treballar per una misteriosa família ubicada en una sòrdida mansió i els membres de la qual resulten estranys i desagradables. A poc a poc, la protagonista es veurà arrossegada per secrets i passions i haurà d’aprendre a bregar amb ells, a ser forta i a sobreviure.

Aquesta és una novel·la que ajunta de manera magistral el romanticisme i el misteri, fent un homenatge a la literatura d’una època (la novel·la romàntica de finals de segle XIX) però amb el to actual que fa que es converteixi en una història intemporal. L’autora ens endinsa en la ment de la protagonista i aconsegueix el nexe entre personatge – lector de seguida, de manera que des de l’inici sentim la tristor, la passió, el temor, la vergonya que sent Eloísa durant aquest viatge per les màgiques muntanyes del Pirineu. Amb ella, percebem els obscurs misteris de envolten la família Palau, i amb ella ens retrobem amb la passió oblidada.

Però no és només una història amb misteris per resoldre i prou. Alhora, coneixem diversos perfils de personatges a través dels quals es tracten temes com ara l’avarícia, la rancúnia, l’odi injustificat (i no injustificat), la desubicació, les perversions… De manera que també podem parlar d’una novel·la amb alt contingut d’anàlisi psicològica.

Així doncs, amb un vocabulari ben curós i bell, Úna Fingal aconsegueix que qui llegeix la seva història no pugui deixar el llibre fins que arriba a l’última pàgina. D’una banda, perquè ens veiem atrapats per tots els misteris i secrets igual que li passa a l’Eloísa, i d’altra banda perquè també ens atrapa la història des del moment que llegim la primera plana.

Sant Tornem-hi…

… que no ha sigut res. Una petita pausa en el llarg camí de la vida.

Havia deixat el blog abandonat, sí. Una de les conseqüències de tenir dues feines (i encara sort que m’agradaven!) a la vegada que he anat acumulant acreditacions diverses.

En fi. He estat debatint seriosament amb mi mateixa què fer-ne, d’aquest espai. I he decidit recuperar la il·lusió i intentar trobar una estona per mi cada dia en el món cibernàutic.

I precisament avui, un dia de la setmana dels barbuts, un dels dies més freds de l’any, el dia de Sant Antoni… Sant Tornem-hi!